¿Hubo una Transición más allá de los despachos, los pactos de elites y las grandes siglas partidistas? Este libro demuestra que, en los márgenes de la gran narrativa oficial, existía una sociedad decidida a imaginar y construir nuevas formas de vida. A través de un estudio exhaustivo de la primera etapa de la revista Ajoblanco (1974-1980), se recupera la memoria de una generación que, entre el Mayo del 68 francés y, sobre todo, el Movimiento del 77 en Italia, desafió tanto el inmovilismo del régimen franquista como el dirigismo de la izquierda tradicional. Esta publicación es analizada como un observatorio crítico de la efervescencia cultural que transformó el Estado español. En sus páginas se despliega la trayectoria de un colectivo que, bajo una alternativa libertaria, canalizó reivindicaciones entonces periféricas: el ecologismo radical, la liberación sexual, el feminismo antipatriarcal, la antipsiquiatría y la lucha de los presos sociales. Mediante una metodología de vaciado temático, la autora logra historizar la contracultura y alejarla de la mera musealización o la nostalgia comercial, lo que permite entender cómo el disentimiento y la acción directa de estos grupos marginales fueron piezas activas y esenciales en la construcción de la democracia. Un estudio que recupera el rastro de una alternativa que, frente a la normalización política, apostó por la transformación de la vida cotidiana.Hi va haver una Transició més enllà dels despatxos, els pactes d elits i les grans sigles partidistes? Aquest llibre demostra que, en els marges de la «gran narrativa» oficial, existia una societat decidida a imaginar i construir noves formes de vida. A través d un estudi exhaustiu de la primera etapa de la revista Ajoblanco (1974-1980), es recupera la memòria d una generació que, entre el Maig del 68 francès i, sobretot, el Moviment del 77 italià, va desafiar tant l immobilisme del règim franquista com el dirigisme de l esquerra tradicional. Aquesta publicació és analitzada com un observatori crític de l efervescència cultural que va transformar l Estat espanyol. En les seues pàgines es desplega la trajectòria d un col·lectiu que, sota una alternativa llibertària, va canalitzar reivindicacions que aleshores eren perifèriques: l ecologisme radical, l alliberament sexual, el feminisme antipatriarcal, l antipsiquiatria i la lluita dels presos socials. Mitjançant una metodologia de buidatge temàtic, l autora aconsegueix historitzar la contracultura i allunyar-la de la mera museïtzació o la nostàlgia comercial, la qual cosa permet entendre com el dissentiment i l acció directa d aquests grups marginals van ser peces actives i essencials en la construcció de la democràcia. Un estudi que recupera el rastre d una alternativa que, enfront de la normalització política, va apostar per la transformació de la vida quotidiana.